Galeria

A Teixidets venem teixits per a esta indumentària — gec, jubó, justillo o trage complet — des d'Aldaia, a les portes de València. Triar un dibuix no és només triar un color: és saber quina història vestirà.

El trage no és un disfress

Quan una fallera es vesteix, o quan es trau el trage de valenciana per a un dia major, no s'està posant un disfress damunt del cos. S'està tancant un relat que comença a l'horta, passa pel teler i acaba al carrer: les Falles, un casament, una ofrena, un diumenge que mereix brocat.

Esta silueta que hui reconeixem — saya de molt de vol, davantal, justillo cenyit, jubó, gec, mocador d'espatles — no va nàixer en un figurí de revista. Va nàixer de la roba de la llauradora: capes que es podien treballar, lavar i, en festa, lluir. Damunt d'esta arquitectura, el segle XX va afirmar la forma cerimonial de la fallera: més pes en el dibuix, l'adreç i la pinta. Davall continua el mateix ofici de tallar i muntar peça a peça.

Abans de ser festa, el trage va ser horta i diumenge.

València va aprendre a parlar amb flors

Durant segles València va ser una capital de la seda. Al barri de Velluters es teixia; a la Llotja de la Seda es contractava; el Col·legi de l'Art Major de la Seda guardava les regles de l'ofici. D'este teler ix l'espolí: el dibuix no s'estampa, es teix, ram a ram, sovint amb fil d'or o de plata.

Per això la indumentària valenciana no porta flors d'adorn. Porta un vocabulari. Rams, garlandes, espigues de blat: els mateixos motius que viatjaven en rasos i brocats quan esta ciutat vestia mitja Europa. Este idioma floral continua en els rotllos del taller. No és nostàlgia d'aparador. És memòria tècnica.

Com es construïx un cos vestit

Cada peça demana la seua. El justillo cenyix el tors i li dona la línia. El jubó cobrix i dialoga amb la saya. El gec talla el volum i ensenya el dibuix de prop. El davantal partix la faldilla. Un trage complet no és «més metres»: és un ordre. Si el dibuix no cau bé en una peça, no s'arregla amb un voraviu: es tria una altra tela.

En el teler tradicional el drap eixia estret. Per això els estrets de 0,64 m es tallen en caigudes i van bé per a gec, jubó o justillo; el doble ample d'1,40 m dona més joc quan la peça és gran. A Teixidets eixos són els amples publicats: els de cada fitxa, amb el metratge, el color i el teler — sovint Vives i Marí. Les teles de la tenda són raió i cotó, com diuen les fitxes. El record de la seda està en el dibuix, no en una etiqueta que no podem afirmar.

Cal vore-la en el rotllo

Un dibuix canvia amb la llum de la vesprada i amb la mà que subjecta el rotllo. Es pot comprar per foto. S'entén de veritat en el taller. Veniu a vore-les i a tocar-les a l'Av. Monestir de Poblet, 1 Baix, Aldaia, o escriure'ns per WhatsApp al +34 670 43 50 64.